L’assemblea de Thingvellir se celebrava al bell mig de la fractura de dues plaques tectòniques, allà on es veu dia rere dia com Europa i Amèrica literalment se separen i la geologia ens diu a la cara i sense embuts que no som res.
Era un parlament-acampada a l’aire lliure a la riba d’un llac d’aigua cristal.lina sota uns cingles de roca negra amb escènics salts d’aigua. Allí es decidia a qui pertocaven les ovelles, a quins lladres calia decapitar i a quines adúlteres havien d’ofegar. La justícia vikinga era expeditiva i els crims no tenien temps per prescriure. Durant les llargues nits hivernals que seguien als llargs dies estivals, a la llum de les aurores boreals enviades per Thor, els “skalds” rúnics immortalitzaven aquells encontres en sagues, relats especiats amb bones dosis d’èpica, per tal de dotar la jove nació islandesa d’identitat i patriotisme. La perspectiva que donen vora mil dos-cents anys d'història demostra a dia d'avui que aquelles primeres formes de república i de literatura calarien fons no sols en la cultura islandesa sinó què n’esdevindrien les millors expressions a la cultura nòrdica.
Sobreviure a Islàndia era triar el camí difícil. Per quaranta generacions la vida consistí invariablement en sobreposar-se als foscos hiverns i en assegurar-se que cap ovella acabés imprevisiblement despenyada al fons d’un avenc als camps de lava. Tot això amb la certesa de no disposar de fusta per construir, cuinar o escalfar-se, d’estar exposada als embats climàtics, de viure disgregada en humils granges a les faldes de volcans actius, i d’espavilar-se per crear utensilis amb ossos d’animals al més pur estil cavernícola. Qualsevol campanya de màrqueting de l’època per atreure immigració ho tindria difìcil per obviar l’austeritat, l’aïllament i la depressió estacional (localment coneguda amb la bonica i fàcilment pronunciable paraula skammdegisthunglyndi).
Els darrers cent anys han suposat un canvi radical per la gent islandesa. Des del meu punt de vista, aquests són els factors més importants:
Recuperació gradual de la sobirania. Tot aprofitant la debilitat dels estats europeus després de la primera guerra mundial, el referèndum vinculant de l’1 de desembre de 1918 va ser oportunista. Després de quasi 700 anys de pertinença a Noruega primer i a Dinamarca després, un vot pel Sí devia ser com assomar-se a l’abisme (o a l’espai sideral com dirien alguns polítics espanyols). Però ho va triar el 92.6% dels votants. Islàndia es va independitzar de Dinamarca encara que no de la monarquia danesa. Va fer falta una segona guerra mundial i la invasió nazi de la metròpoli per aconseguir fundar la república el 1944. D’ençà, l’esperit assambleari i pràctic de Thingvellir mai no ha abandonat aquesta petita nació que fou de les primeres en garantir el sufragi universal, que va ser la primera (i que jo sàpiga a dia d’avui l’única) en jutjar i empresonar els banquers causants de la crisi financera del 2008, i que encapçala el rànking mundial d’igualtat de gènere per novè any consecutiu.
Aliances internacionals sense complexes. Per primer cop en la història Islàndia sembla tenir un avantatge competitiu amb la seua posició al món. Fou membre fundador de l’OTAN a l’inici de la guerra freda, caça balenes amb els japonesos quan els convé, ha entrat en guerra per la pesca de bacallà amb els anglesos, i especula amb la seua economia col.lindant amb la UE i l’eurozona. No està mal per 300,000 rossos surant al mig de l’Atlàntic!
Energies renovables. Aquesta terra tan indomable finalment ha donat el seu fruit. L’enginyeria i la tècnica de segle XX permeteren aprofitar els salts d’aigua per fer electricitat i la calor subterrània per fer calefacció, aigua calenta i fins i tot per cultivar tomàquets. Avui dia més del 90% dels islandesos té calefacció gratis i jacuzzis a l’aire lliure. Com diria el Pedrerol: así, sí!
Turisme i globalització. En l’era del màrqueting i les aerolínies low cost Islàndia es presenta al món com un escenari de sèries de Netflix fàcilment accessible per 200 euros i a només 4 hores de vol en un seient apretat de Icelandair, Wow Air o Norwegian. La selecció nacional de futbol amb el crit viking “Huh”, les barbes i els tatuatges de'n Gunnarsson et retornen a l’èpica de Thingvellir. Mentre la cambrera et cobra 8 euros per una ampolla d’aigua d’Evian en el país amb més glaceres d’Europa.
Comments