Arribo a Durango des de Denver amb una Embraer de United Airlines, al petit aeroport aconsegueixo el cotxe de lloguer en menys de 5 minuts i de seguida m’endinso en la nit de l’oest americà, la carretera il.luminada per una lluna immensa i l’olor de pi penetrant a través del ventilador.
L’altiplà de Colorado, avui a 2000 metres d’alçada sobre el nivell del mar, un dia fa 100 milions d’anys va estar al fons del mar. En el darrer milió d’anys, l’acció del vent, la neu i la pluja ha creat les roques rodones i els precipicis necessaris per qualsevol pugna entre Correcamins i el Coyote.
Aquesta terra roja i salvatge va estar en la prehistòria fins fa 300 anys, quan els exploradors europeus hi van arribar des de zones més meridionals i orientals.
Quatre cantons
Aquells senyors amb rostres pàl.lids, barbes i creus es van trobar uns parents dels asteques que cultivaven panís en terreny àrid i caçaven cérvols amb arc i fletxes. Vivien en pobles de pedra escampats per un territori immens, suportant llargs i durs hiverns. Els indis Pueblo eren gent de pau, en un món on el medi era el principal aliat i també l’enemic. Sense que els Pueblo digueren ni piu, els nouvinguts a cop d’esquadra i cartabó dibuixaren els estats de Colorado, Arizona, New Mexico i Utah, tot creant l’únic punt en tot EUA on es troben 4 estats. 4 porcions iguals, 4 racons enmig del no-res, sense cap significància geogràfica, geològica ni històrica.
Com en tantes altres comunitats indígenes arreu del món, l’arribada del progrés va capgirar el status quo. El cavall de ferro, el telègraf, la mineria, els “ranchos” i els diaris ràpida i unilateralment declararen la destral de pedra i el cossi de fang obsolets.
Mesa Verde
Ja al segle XX la jove confederació americana, cridada a liderar el món, a la cerca d’una identitat i unes arrels que preservar, es va enrecordar dels Pueblo. El romanticisme i nacionalisme de l’època ajudà a Roosevelt a crear el Parc Nacional de Mesa Verde, un espai natural i històric formidable on hom pot admirar la grandesa de l’Oest en 360 graus, les serralades nevades i els monolits erosionats escampats per una planície infinita. Amb unes ruïnes i petroglifs de significància ancestral per les tribus actuals de la zona. Als navajo i als ute, així com a d’altres tribus, per respecte se’ls va dotar d’estatus de nació. Però amb estructures a priori alienes: capitals i presidents, inclús pàgines web oficials, i concessions especials com explotació de casinos, de benzineres i irònicament del monument dels 4 Corners, que per suposat cau enmig d’una reserva! Les reserves índies són una estructura político-social paral.lela a la de les barres i les estrelles, de difícil si no impossible encaix a la pràctica. Com mantenir una societat prehistòrica dins una societat digital?
El món Navajo i el món europeu avançaren en paral.lel per 5000 anys i es trobaren fa escassos 300 anys. Amb conseqüències fatals per la cultura navajo. Com diríem avui, competència disruptiva. M’aventuro a dir que quelcom semblant ens està passant avui. Entre el món analògic i el digital. Aquells que no vulguen o no puguen participar de l’economia digital estan encerclats en reserves imaginàries, analògiques, en una societat avançant a una velocitat 4G. Mentre el vent, la neu i la pluja van esborrant, lentament, les marques de la destral a la pedra d’esmolar.
Comments