Al fons d'aquests cingles pots trobar vegetació pròpia de Jurassic Park.
Un altre pioner cèlebre de l'outback i avantpassat de Nicole, Sydney Kidman, fundà Anna Creek, la granja més gran del món, del tamany de Bèlgica. La modesta King's Creek Station no apareix al mapa ja què només té una extensió equivalent a la província de Castelló. Els dromedaris africans pasturen al seu gust, tant a gust que ningú no sap quants n'hi ha. La seua pau herbívora només és interrompuda quan els localitza l'helicòpter de l'estació. A partir d'aquell moment el seu futur passa per un road train fins a l'escorxador o fins al port. Si van al port res els prepara pel mal de mar. Des de 2010 10,000 camells han acabat a l'Orient Mitjà i uns altres 2,000 a l'exèrcit de Marroc. La globalització permet aquestes aberracions contraintuïtives. Tot i que dubto que els surtin els números amb la ramaderia, el turisme és un bon complement al seu dia a dia. Quan vam arribar a King's Creek hi havia més backpackers japonesos que camells. Els joves nipons preparaven hamburgueses de camell a canvi d'un llit i l'oportunitat d'aprendre anglès. Davant la falta d'alternatives d'allotjament no ens va importar pagar 250 euros per passar la nit en una espartana tenda de campanya amb 2 llits i una mosquitera per protegir-nos del desert més hostil del món. Tampoc no ens importà omplir el dipòsit del Corsa amb opal un 50% més car que la gasolina a Perth. Una altra pista sobre l'escàs valor dels diners a l'outback.
King's Canyon és una formació de roca fràgil, roja per fora i blanca per dins (coneguda com Mereenie sandstone).
Fa 400 milions d'anys el centre d'Austràlia era una platja enorme amb dunes.
Les dunes es van endurir per formar roca, i l'acció de filets d'aigua que s'han anat escolant per la roca ha provocat el paisatge dramàtic que tenim avui. Caigudes de 300 metres que semblen la cara perfectament tallada d'un pastís de xocolata gegant.
Palmeres enormes que encaixarien en un clima tropical però no al desert roig. Són els vestigis d'una altra època climàtica, han sobreviscut encapsulats en el canyó. Cada esquerda en la roca, cada esgarrany a l'arenisca, té una explicació metafísica pels aborígens. Aquest lloc és fràgil i en constant evolució. Les plantes creixen en llocs impossibles, s'aferren a les parets, es desprenen amb blocs de roca quan la consistència es perd després de segles de resistir. S'endevinen barrancs sinuosos, salts, basses i catarates. Només falta l'aigua. L'aigua és capriciosa i mulla les arrels de les plantes tropicals, però rarament aflora a la superfície. Només sortir de la fondalada el roure del desert torna a imperar. Aquest arbre, igual que l'au fènix, resorgeix de la seua pròpia cendra. La corfa d'aquesta varietat d'eucaliptus és ignífuga, mentre que les fulles van carregades d'oli. El foc purificador s'escampa pel desert saltant de copa en copa, mentre que els troncs s'ennegreixen però no es cremen. Després d'uns mesos la nova crosta de l'arbre emergeix blanca, llisa i forta, com si res no hagués passat. Quan no és el foc són les inundacions.
En una extensió de terra tan gran i tan plana una pluja torrencial a 200 kilòmetres de distància pot provocar un lent però implacable tsunami.
L'encarregat de manteniment a King's Creek ens explicà que el seu cosí era camioner i morí arrollat per una enorme riada al mig del desert. La cabina del camió fou trobada ni més ni menys que a 7 kilòmetres de la carretera. Res et pot preparar per aquests actes de la natura. No hi ha cap emissora de ràdio que es preocupi d'emetre en aquesta part del món, ni cap home ni dona del temps que perdi un minut en jutjar aquell núvol enmig del continent. L'únic que pots fer és observar amb incredulitat els formidables marcadors d'inundacions al costat de la carretera, que marquen fins a 2 metres en zones planes.
Comments