Et vam concebre amb la urgència de la natura quan s’obre pas. Des del principi vam tindre la sensació que una nova vida s’encetava, una nova vida al si d’una família que es veia capacitada per créixer, una família que frisava per tindre manetes menudes a qui passar un llegat de generacions. A més, ta germana volia un germanet per damunt de qualsevol joguina al món. No ens ho deia amb paraules sinó a la seva manera, amb aquells ullets i somriure captivadors, mostrant una curiositat i atracció per tota personeta que es posava al seu abast.
Aquelles nàusees eren més fortes que a l’anterior embaràs. La primera ecografia ens va sorprendre. El Dr Mari ens va dir que series gran, i que per això t’avançava la data estimada del part. Tanta força vital empaquetada a l’úter de la mamà bé es mereixia un nom mitològic. És així com vaig decidir motejar-te Hèrcules, ja què ta mare et deia Pruneta. A hores d’ara ja deus saber que a casa nostra som molt donats als mots (espero que quan llegeixes això estigues d'acord amb el canvi!). El teu mot va caure en simpatia tant a la feina del papà com entre els amics. Va crear molta expectació per veure’t arribar al món! D’altra banda, a la família estaven un poc amoïnats perquè més d’un pensava que acabaríem inscrivint-te al registre amb aquest nom. I a dir veritat, vam tindre moltes dificultats per decidir el teu nom! a mesura que s’apropava la data del part, mig en broma mig seriosament, Hèrcules sempre sortia a la llista final de candidats a noms. Senzillament, ens havíem acostumat a anomenar-te Hèrcules i Hèrcules et pegava!
La teua arribada al món havia de ser memorable i no exenta de dramatisme. Per capricis del destí es van ajuntar en un mateix diumenge la boda de tons tios i la data estimada del teu naixement. Ta mare ho va tindre molt clar des del principi i va decidir, degut a aquest fet, de parir a la terreta en lloc d'Alemanya i a poder ser després d’un dia de festa en família. Ton pare no ho tenia gens clar; per què havíem de canviar-ho tot ara, en un dels moments més crítics en la vida de la nostra família? Siga com fóra, al final vam fer el que ta mare va voler! De retruc, la teua arribada al món va precipitar canvis profunds en les nostres vides com a família, que relato en l’incís a continuació.
COVID-19
Fins a dies escassos abans del part, ens l’imaginàvem com un pòquer impossible i simultani: la mudança, el bodorrio, la pólvora i els decibels de les mascletaes, les despertaes i les falles, i el remat final a l'hospital, al teu part! Al final, res de res. Un convidat inesperat de la Xina va fer acte de presència i posà el planeta Terra del revés. El 14 de març de 2020 el govern espanyol declarava l’estat d’alarma davant la pandèmia del coronavirus Covid-19. Un virus extremadament contagiós i especialment mortífer entre la gent gran. La malaltia s’incubava silenciosament en l’interior de la persona infectada durant dies, durant els quals el poder de contagi era altíssim. Per fer-ho encara mes perillós, molts portadors no tenien símptomes. I com que no hi havia tests ni vacunes ni mitjans per protegir-se contra aquest enemic camuflat, l’estat va declarar un confinament total sense precedents. Les falles es van cancel.lar per primera vegada des de la Guerra Civil, 80 anys abans. La boda es va cancel.lar i tots els restaurants van plegar. Els convidats que van vindre de Londres es van trobar un panorama d´histèria col.lectiva on la gent s’arrambava als supermercats per comprar queviures i paper de vàter. I tu vas decidir esperar...
MARCO
Per sort, respiràvem por i no virus a través de les mascaretes. Al paritori estàvem en família, i tant amb la comare com amb les infermeres en planta, vam sentir aquella escalfor humana que sovint ens faltava a Alemanya.
Ta mare i jo pujàvem a l’ascensor que ens baixava de planta a paritori. Les contraccions ja eren insuportables. La infermera ens va oferir una cadira de rodes però ta mare volia caminar i amb el moviment de cadera ajudar-te a baixar. Ja portàveu cinc hores de contraccions regulars i tu seguies allà dins, impassible, tan tranquil dins el líquid amniòtic, sense pressa per arribar a un món certament amoïnat. I va ser dins d’aquell ascensor que vam decidir el teu nom.
Marco té arrel llatina, la nostra arrel. Marco ve de Mart, el déu romà de la guerra; has de saber que a ca nostra som pacifistes, però la situació en què arribaves al món bé en recordava una, de guerra. Al menys per a nosaltres, que per sort no n’hem lliurat cap. I a ta mare bé que li recordaves a un guerrer cabut en aquells instants.
Els darrers deu minuts del part van ser èpics. Mentre ta mare veia les estrelles amb les contraccions, tu ni te n’adonaves, tenies tanta aigua dins la bossa que et feia de coixí. La comare va decidir precipitar els esdeveniments i rebentar la bossa de líquid amniòtic amb una vara. Tot seguit, amb dues empentes impossibles que ta mare pensava que no podria fer, vas mostrar el teu cabell negre. Vas treure el cap amb el puny per davant, la qual cosa va obligar la comare a usar la seua perícia per girar-te sobre la marxa, ja què de no ser així et quedaries encallat als muscles. En un tres i no res estaves al món, per tu tot va anar tan rodat que hauries volgut seguir dormint. El teu primer plor va ser un reflex instintiu per provar la potència dels teus pulmons. Pareixia que res d’aquella situació mereixia la teua angoixa. Et vas quedar ben tranquil als braços de ta mare, mentre nosaltres ploràvem de tantes emocions. Les comares es van sorprendre del teu tamany i van apreciar un part tan bonic i natural, ja què en aquells temps es portava el part amb peridural. El pare et tallà el cordó umbilical que inaugurava oficialment la teua lactància. Com un pur tràmit, et vas enganxar als pits i durant mitja hora no vas fer d’altre que mamar amb la força i l’instint d’Hèrcules.
VENÈCIA
Per acabar d’arrodonir la història, deixa´m escriure’t un parell de coses sobre el Marco més universal. Marco Polo va ser un viatger europeu medieval que, amb una ment molt oberta i allunyada dels prejudicis, va establir el primer pont entre Extrem Orient i Occident. Va viure durant 27 anys a la Xina, i va servir a l’emperador Kublai Khan com explorador, cronista i geògraf al llarg i ample del seu imperi. Curiosament, el Gran Khan confiava més en la neutralitat d’un foraster que en qualsevol home de confiança del seu cercle. Marco aportava una visió àmplia i exòtica del món a aquell cacic nascut en l’estepa mongola. Marco Polo provenia de Venècia, una ciutat única i meravellosa en el seu disseny obert al mar. Avui, Venècia representa millor que cap les contradiccions del nostre temps: patrimoni de la humanitat i, al mateix temps, abusada i triplement confinada a causa del canvi climàtic, la pol·lució i el virus. En el món actual en què Orient i Occident desconfien mútuament els uns dels altres, en què la mobilitat es posa en dubte, en què els reptes del futur demanen amplitud de mires, necessitem més Marcos que mai. Quan sigues més gran, en el dia del pare, et prometo que anirem a Venècia! Aquí et deixo un article que s’escrigué sobre Venècia i Marco Polo en el dia què havies de néixer.
Comments