BUCAREST

La París de l’Est com se la coneixia fa cent anys està als confins d’Europa.

Els seus bulevards i palaus en estat d’avançada decadència parlen d’altres èpoques més llustroses quan russos, otomans i austríacs es disputaven aquí l’hegemonia continental.

El centre geopolític europeu fa dècades que es va desplaçar cap a l’oest i ja no se l’espera per aquestes contrades.

Malgrat tot, és una connexio austríaca-romanesa la que em porta a aquesta ciutat. Només dues hores de vol separen Viena, llar del meu amic Roman, de Bucarest, bressol de Simona. Dos professionals ambiciosos que des que es graduaren en un MBA viuen a Londres i pels qui Bucarest queda als afores del seu paisatge vital. Pràcticament cap dels molts estrangers convidats a la boda havia estat a la ciutat amb anterioritat. Jo hi vaig estar al 2008, poc després de l’adhesió a la UE, en un viatge de prospecció per nous projectes d’infrastructura en el cicle de l’aigua. Tot i que els romanesos asseguren que la Romania del 2015 ha avançat moltíssim respecte a aquella que vaig veure fa set anys, la realitat és que fa falta molt més temps i intenció per veure canvis de calat.

Una de les primeres coses que em sorprenen és la presència d’empreses franceses. Els gegants corporatius gals, sempre propers a la casta política de Brusel.les, aprofitaren la ‘pole position’ quan s’obriren les portes del mercat comú a l’est del Danubi. Romania va servir en safata de plata el control de les antigues empreses estatals com Dacia o Tarom, convertides en segones marques per companyies com Renault, Air France, Société Générale, EDF o Veolia.

Les multinacionals del ‘retail’ són un fenomen recent també. L’imperi Inditex s’ha fet amb els millors immobles comercials, trobes Starbucks a les zones peatonals, mentre que IKEA s’ha establert en els descampats dels afores. L’aeroport està en metamorfosi: de terminal de càrrega i descàrrega d’humans a centre comercial esponsoritzat per aerolínies.

El negoci que segueix sent 100% romanès és la nit.

Bars de copes, bars de striptease, casinos i prostitució semblen estar més de moda i menys regulats que mai. El taxista m’explica que els caps de setmana els homes israelians acaparen l’oferta de vici a la ciutat, privats com estan al seu país Bucarest s’ha convertit en la vàlvula d’escapament. Tot i l’aparent normalitat amb què els romanesos porten aquest mercantilisme, a l’aeroport molts cartells recorden que el tràfic de persones és un crim. Aquesta trista imatge evidencia que malauradament aquelles portes d’embarcament sovint serveixen a les màfies que escampen joves romaneses arreu de les carreteres de tota Europa.

L’estafa al turista està institucionalitzada. Els taxistes a plena llum del dia no dubten a carregar 40 vegades més preu que el legal. Als taulells dels hotels els dependents accepten la situació amb resignació, no semblen tindre mecanismes o ganes per canviar les coses. En aquest entorn Uber esdevé l’única opció fiable per un visitant a la ciutat, sent un servei sense fronteres que triomfa gràcies a la seua transparència.

Aquest panorama certament invita a l’escampada. La classe mitja romanesa no ha dubtat en aprofitar la pertinença al club europeu. Avui dia les aerolínies locals de baix cost, tipus Wizz Air o Blue Air, tenen connexions directes a quasi totes les capitals. Són molts els que no compren bitllet de tornada, per més que als països destinataris aquests són oficialment rebuts com ciutadans de segona. Amb la crisi grega palpitant, un s’adona que és a l’Europa fora de l’Euro on hi ha moltíssima feina per fer.

En una capital amb més de 25 anys de transició des del comunisme les façanes grandioses dels ministeris perden el revestiment de pols de marbre i revel.len una estructura decrèpita. Canals amb aigua estancada solquen bulevards cosits amb fils elèctrics de trolebús. A les romaneses, tan esbeltes i atractives, els hi sembla faltar vitalitat. Res a veure amb Praga o Budapest, capitals que s’han sabut posicionar millor dins l’aldea global.

Més que el Paris de l’Est, diria que el Bucarest del segle XXI és L’Havana de l’Est.